La indumentària valenciana ha anat adaptant-se a les noves modes. Però encara així, no es volen perdre els orígens. En 1970, la política a València afectà a la nostra simbología. A meitat de 1980, revicolaren els estudis sobre el folkclore valencià, ja que s'havia desfigurat el vestit valencià.
El vestit de fallera ha sofert unes alteracions en la llargària.

•  El vestit valencià

Cap a la meitat del S. XIX, el corrent romàntic europeu cercà les arrels d'un vestit tradicional.
El vestit valencià ha rebut moltes influències d'altres cultures, sobretot a les grans ciutats valencianes. Els pobles encara anaven més atrasats.

•  El S. XVIII

La moda francesa aportà al vestit valencià matèries com la seda, el cotó, les cintes...
Els homes també evolucionen.En aquest segle, creix la distinció entre els vestits femenins i els masculisn. 
L'home vesteix jupa, pantaló llarg, faixí de seda, un barret amagat en el faixí i una camisa.
La dona amb teixits de disseny modern.
Des del 1980, s'intenta recuperar la indumentària del S. XVIII.
La nostra indumentàtia tradicional ha anat adaptat-se a l'europea. Els vestits de les dones es fan és lleugers i vaporosos. Cap al 1750, les faldes s'eixamplaren.
L'estil Luis (1760) fou marcat per la influència anglesa. Les peces eren més simples i funcionals.

•  El S. XIX

Renaix l'exotisme, la linia de la cintura ocupa el seu lloc natural. Es democratitza la moda. Sìmposa el vestit d'una sola peça. El resultat era una dona més esvelta.
Hi ha per tant un sector de la població que veu els orígens del vestit tradicional al S. XVIII, el qual té més trets versallescos que d'una indumentària valenciana.

La indumentària valenciana no ha sigut sempre igual. Ha anat variant i ha sigut influenciada per la moda internacional però sempre s'ha intentat no allunyarse molt del tradicional.